“hoax”

Posted: 25/06/2011 in a la xarxa

No fa gaire vaig llegir a la revista “Eroski-Consumer” (de la què sóc subscriptora via e-mail) un article que parlava sobre els enganys, coneguts habitualment com “hoax”, que ens arriben sobre els aliments que consumim. L’article en concret feia referència a un engany que circula a la xarxa sobre les vegades que es podia tornar a envasar un cartró de llet caducat, tornant-lo a pasteuritzar i envasant-lo de nou amb un altre data de caducitat.

Al mateix article ens parlava de les falses notícies que ens fan arribar mitjançant principalment Internet. L’article feia referència als “hoax” que circulen sobre alimentació però, crec, que les dades que donaven es poden aplicar a la majoria d’enganys d’aquest tipus que ens arriben.  Us en faré cinc cèntims:

Un “hoax” és voler fer creure a un grup de persones que quelcom fals és real. La utilització d’eines de comunicació de gran difusió fa que aquest tipus de notícies esdevingui enorme i segueixi una progressió geomètrica d’enviaments.

La finalitat d’aquest enviaments massius pot ser molt variada:

– Confondre l’opinió pública.

– Desprestigi d’un producte en concret dintre d’una guerra comercial.

– Recollida de dades (generades simplement arrel de l’enviament d’un  correu electrònic) per utilitzar-les per enviar spam, virus, missatges amb phising…

– Intentar enganyar l’usuari perquè reveli la seva contrasenya o accepti un arxiu de malware (un software que està dissenyat per a inserir virus, cucs, troians… a un ordinador).

Sovint els “hoax” estan relacionats amb la salut, amb importants repercussions en aquest sentit, i apel·len a la nostra responsabilitat i consciència amb la intenció de que els reenviem als nostres coneguts amb el missatge que “ho fem córrer”, creant així un camí sense fi a la xarxa.

Davant d’una notícia dubtosa el procediment ha de ser sempre el mateix: hem de contrastar la informació que ens arriba, ja que moltes vegades donem més credibilitat als enganys que ens arriben sense cap mena d’aval que a la afirmació dels especialistes en la matèria. Hem de pensar el que costa generar confiança vers un producte i que aquesta pot perdre’s de forma gratuïta i sense aportar cap prova mitjançant una informació d’origen desconegut; generar dubtes  i preocupació entre els consumidors és fàcil, i sovint, no tenim la precaució de contrastar la informació que ens arriba ja sigui de productes d’alimentació, medicaments, etc.

Alertes sobre virus incurables, missatges de temàtica religiosa, cadenes de solidaritat, cadenes de la sort, mètodes per fer-se milionari, regals de grans companyies; això sense contar els comunicats que ens arriben firmats per científics de centres d’investigació inexistents que ens alerten sobre productes que amenacen  la nostra salut i ens demanen que reenviem l’avís a d’altres persones per la seva seguretat  són algunes de les característiques que més es repeteixen als “hoax”.

Si voleu coneixer alguns “hoax” famosos conecteu-vos al la pàgina de “Rompecadenas”, allà veureu una llista dels més populars, busqueu el del xampú cancerígen (tot un exemple de mala bava).

Recordeu: en cas de rebre un missatge dubtós sempre heu de cercar informació de primera mà i contrastada i sobre tot no reenviar-lo.

Anuncis
Comentaris
  1. Ramon Camats ha dit:

    Realment molt interessant, l’article.

    • susana ha dit:

      Gràcies Ramon.
      Jo vaig trobar molt bo el vostre article “Ensenyar no és pas una broma” (del què vaig deixar el link a calaix de sastre per als amics que el vulguin visitar).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s