els castellans

Posted: 25/07/2011 in llibres

Quan vaig començar a llegir aquest llibre tenia la sensació de que seria una crítica ferotge de la gent que va arribar a Catalunya durant els anys seixanta i de la seva descendència com, sense anar més lluny, seria el cas dels meus pares i el de tants catalans (com jo mateixa) de “primera generació”. En comptes de trobar una novel·la en la què s’utilitzi aquest tema per fer sang he trobat una història simpàtica que m’ha fet recordar altres temps.

Temps d’anar a l’escola, una escola pública que encara existeix al barri de Santa Eulàlia a L’Hospitalet, on la majoria dels alumnes érem “castellans” i els (poquíssims) alumnes catalans que hi havien no es feien notar gaire. Una escola amb una majoria de professors castellans aclaparadora, que poc a poc es va anar transformant en un equip de professores fantàstic on es feia servir tant català com castellà.

D’aquell temps recordo amb molta tendresa la primera professora de català que vaig tenir i que, tal com explica Jordi Puntí al seu llibre, tenia unes característiques comunes a totes aquelles primeres mestres de català: jove i “apocada”. Suposo que la majoria del professorat encara no s’acabava de creure que podien ensenyar als alumnes quelcom prohibit fins llavors: CATALÀ.

De vegades provo d’explicar als meus fill com eren aquells temps i les dificultats que se li posaven als catalanoparlants, ells no conceben una escola on no puguin parlar la nostra llengua. Sovint penso que hem de donar gràcies a la nostra classe política per defensar l’ensenyament en català, ja que sense una “escola en català” a la majoria de Barcelona la nostra llengua estaria en un clar desavantatge.

Aquest llibre m’ha deixat un bon regust, malgrat no haver interpretat correctament la seva temàtica a l’hora de comprar-lo. Descriu perfectament l’ambient en el que la majoria dels nascuts a finals dels seixanta a moltes ciutats de Catalunya vàrem créixer.

Anuncis
Comentaris
  1. Roser Canals ha dit:

    Si només amb la lectura d’aquest post m’has fet tornar a la meva infantesa… em sento obligada a llegir aquest llibre!

    Jo també vaig anar a una escola on la majoria dels alumnes eren castellans. Grans amics i amigues companys d’aventures en castellà. Jocs de pati en castellà. Baralles i reconciliacions en castellà. Una infantesa en castellà i pinzellades a quatre barres.
    També recordo, quan l’any 79, es van començar a donar classes de català… en castellà!!! La mestra, com bé dius, jove i apocada amb cert aire hippy contrastava amb les “Señoritas” i els “Don Xxx”

    Una delícia recordar-ho. Gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s