lo que le falta al tiempo

Posted: 09/09/2011 in llibres

En aquesta novel·la he descobert el que, sense saber-ho, tots sentim en algun moment de la nostra vida: la dualitat. Segons el diccionari de la llengua catalana, la dualitat és la reunió de dos caràcters oposats en una mateixa persona o cosa.

Doncs bé, això és el que sentia conforme anava avançant  en la lectura d’aquesta novel·la escrita per la colombiana Ángela Becerra. D’una banda neguit per conèixer més detalls de la vida de la jove Mazarine i de la seva relació amb el seu mestre “Cádiz” i, de l’altre banda, pena per arribar a les últimes pàgines d’un llibre tan captivador.

Aquest llibre ens parla de sentiments, de què sent un artista (ja sigui pintor com Cádiz o fotògraf com la seva dona, Sara) quan amb el seu art vol fer que els altres vegin el món tal i com ell el contempla. Ens parla de relíquies, de lògies i de com el fanatisme pot contaminar-ho tot. Però també ens parla de sensualitat, de l’atracció que pot despertar en l’ésser humà el que està prohibit o del que (per tradició o per lleialtat vers algú altre) es considera brut o és pecat: ens parla de la dualitat de l’ésser humà.

El llibre ens narra la història d’una jove i excèntrica pintora que mentre descobreix el plaer de caminar descalça pels carrers de París s’enamora del cèlebre pintor que li dóna classes. La vida de la jove està molt lligada a una relíquia: el cos d’una santa adolescent que la lògia Arts Amantis busca desesperadament.

L’autora del llibre està considerada per la crítica literària la creadora del “idealismo mágico”, que (segons paraules de la mateixa Ángela Becerra) és la màgia al servei de les emocions.

Trepidant fins a l’última pàgina, i de vegades un mica confús, aquesta és una d’aquelles històries que provoca la necessitat de continuar llegint. La meva conclusió:

Necessito més llibres d’aquesta autora!!!

Anuncis
Comentaris
  1. nuria ha dit:

    Apunto aquest llibre per llegir-lo.
    Gràcies

    • susana ha dit:

      Vaig pensar en tu quan parlaven de fotografies!
      La Sara (dona del pintor) és una excel·lent fotògrafa, de fama mundial; també té un paper molt interessant a la novel·la.

  2. Dorothy ha dit:

    Doncs a mi no em va acabar de fer el pes. Vaig trobar la Mazarine massa bleda i que la història no combinava bé la literatura de sentimemts amb la de sectes. No m’han quedat ganes de llegir res mes d’ella.

    Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s