Jordi Dauder

Posted: 17/09/2011 in tot un personatge

Ahir al matí, al llevar-me, la primera cosa que vaig sentir a la ràdio va ser la notícia de la mort de l’actor Jordi Dauder. Durant tot el dia vaig tenir al cap l’idea de fer un post sobre ell.

Quan una persona mor als 73 anys, avui en dia, crec que la majoria de nosaltres pensem que és una mor prematura. En el cas d’en Jordi Dauder, amb la seva prodigiosa veu i els seus interessants raonaments, penses que desapareix un personatge del que sempre podries haver aprés alguna cosa més.

L’any 57 va ser un dels estudiants que es va tancar al paranimf de la Universitat de Barcelona. Després d’això es va haver d’exiliar a París, on va estudiar història contemporània i va fer les seves primeres passes al mon del teatre, començant així una fabulosa carrera com a actor tant de teatre, cinema, televisió i doblatge.

Amb la pel·lícula “Camino” va guanyar el premi Goya com a millor actor secundari, amb la pel·lícula “Azaña, cuatro días de julio” va ser premiat amb  el premi de l’Acadèmia del Cinema Català (el Gaudí) per representar el paper protagonista i l’any 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.

A la televisió l’hem pogut veure a “abogados”, “el comisario”, “guante blanco”, “poble nou” i tantes altres sèries… A Catalunya la majoria el recordem gràcies al paper que va fer a “nissaga de poder” representant a Mateu Monsolís durant 570 capítols, on ens va provocar, a la majoria de nosaltres, sentiments tan forts com la por, l’odi o (al capítol final) la pena.

Al món del doblatge l’hem pogut sentir a “Gladiator”, a “Star wars” o posant-li veu a Gregory Peck, Nick Nolte, Richard Harris…

Totes aquestes dades són només una pessigada del seu extens currículum. És impossible resumir en un post la feina feta per un actor tan gran, d’igual manera és difícil resumir les causes  polítiques i socials en les que estava compromès tan profundament.

Joan Barril al final del “Cafè de la República” (Catalunya Ràdio) l’ha definit així:

… representa una consciència crítica respecte a fets i ideologies que engrillonen les consciències. Jordi Dauder, l’actor i la seva veu prodigiosa, ha estat la manera que hem tingut tots de posar paraules a les situacions més fosques, com Gian Maria Bolonté a Itàlia, com Alan Alda a Estats Units. Jordi Dauder ha deixat el teatret de titelles sense so…”

Ens ha deixat un home que va reivindicar l’orgull de ser actor o actriu i d’estar al servei dels personatges, un home per a qui un premi era “un estímul per seguir lluitant per la nostra cultura, identitat i cinema   …  realment la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui.”

Anuncis
Comentaris
  1. Maria ha dit:

    Una de les millors coses que es pot dir d’algú, és que es tracti d’una persona coherent. Cal ser també molt valent i ferm per ser-ho en l’àmbit més públic, en el cas dels actors més encara. Estic d’acord amb tu Susana, avui podem dir que ens ha deixat prematurament un gran home.

    Jordi Dauder descansi en pau.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s