Archive for the ‘a la xarxa’ Category

Moltes vegades sentim  parlar d’intoxicacions alimentàries, de les al·lèrgies i les intoleràncies que ens poden causar un determinat tipus d’aliment, de la traçabilitat, dels perills químics o biològics de la cadena alimentària, d’additius alimentaris o, fins i tot, de biotecnologia.

Doncs bé, a casa nostra hi ha una agència que es dedica a controlar tot allò que està relacionat amb el que mengem:

L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA)

L’ACSA té la finalitat d’aconseguir el màxim grau de seguretat alimentària a Catalunya. És un organisme autònom que controla coses tan diverses com l’origen dels aliments fins a la manera en què donem a conèixer els aliments als nostres infants, passant per temes tan diferents com són els conreus i els virus i bacteris que poden afectar als animals que arriben als nostres plats.

Periòdicament rebo al meu correu electrònic el butlletí de l’ACSA i, en l’últim número, he trobat material didàctic adreçat a les escoles perquè els infants de primària i els nois i noies de secundària aprenguin els conceptes principals de la seguretat alimentària.

La salut comença per l’alimentació. Ara, en temps de restriccions a la Seguretat Social, és més vàlida que mai la frase d’Hipòcrates:

QUE EL MENJAR SIGUI EL TEU ALIMENT, I L’ALIMENT LA TEVA MEDICINA.

Perquè veieu com és d’important l’alimentació al món dels nens i adolescents us deixo un link que no té res a veure amb l’ACSA però del que estic segura que tots podrem aprendre alguna cosa:

http://www.somelquefem.cat/index.php

 

Anuncis

l’internauta

Posted: 22/08/2011 in a la xarxa

Les primeres vegades que vaig sentir aquest programa de ràdio s’emetia a Catalunya Ràdio els dissabtes a les tres de la tarda, l’hora d’emissió era perfecta i la temàtica del programa encara ho era més: era un programa de ràdio per a aquells a qui els agradava la informàtica.

Avui dia qui més qui menys és un “expert” informàtic, però en la època en que jo vaig començar a seguir aquest fantàstic programa eren pocs els que estaven enganxats a la informàtica, un d’ells en Jordi (el meu professor particular i parella). En Jordi, enganxat a la revista WIRED m’anava explicant en què consistien les novetats de les que parlava aquella revista y com canviarien la nostra manera de comunicar-nos, de treballar i de viure.

Cada setmana esperàvem amb il·lusió el so característic del principi del programa (un mòdem connectant-se a Internet) mentre acabàvem d’enllestir el dinar o paràvem taula. En aquells moments presentava “L’internauta” el desaparegut Jordi Vendrell. En aquella hora escassa de programa sentíem parlar d’Internet i del que llavors eren les noves tecnologies (mòdems, routers, multimèdia, xarxes, blogosfera…).

No ens adonàvem mentre l’escoltàvem de que aquell programa, que va començar el setembre de 1995, era el primer programa en català que ens parlava d’informàtica; setmana rere setmana ens posava al dia en tot el referent a programes, ordinadors i xarxes d’una manera molt amena, entenedora fins i tot per algú com jo, que només era una usuària.

A partir de l’any 2001, any de la prematura mort d’en Jordi Vendrell, va començar a presentar el programa en Vicent Partal (l’actual director de VilaWeb) amb el seu habitual “bona tarda a tots xiquets i xiquetes, això és L’internauta…” i amb col·laboradors tan valuosos com Martí Crespo, Amadeu Abril, Anna Boluda, Saül Gordillo, Joan Jofra, Mercè Molist o Cristina Ribas; cadascun d’ells presentant-nos la seva visió particular de la tecnologia i de la seva aplicació al món “real”.

L’internauta, sempre a puntual a la nostra cita, s’ha mantingut en antena durant tots aquest anys parlant-nos de coses com Linux, Mac (molt mackeros ells), Windows i llenguatges de programació com PHP, Flash, Perl…

Abans de que ningú ens donés a conèixer Facebook, ells ja ens parlaven de la Web 2.0 i, fins i tot, vàrem viatjar amb ells a llocs tan llunyans com Silicon Valley, o a d’altres tan propers com Citylab de Cornellà.

“L’internauta” va ser el podcast més escoltat de Catalunya Ràdio; després de catorze temporades la direcció de l’emissora va decidir eliminar-lo de la graella de programes i ara el podem seguir a http://www.vilaweb.cat/linternauta, on fan un podcast cada dimarts al vespre i segueixen informant-nos de tot el que passa a la xarxa amb el mateix llenguatge afectuós i planer que han utilitzat tots aquests anys.

Si voleu escoltar els programes que es van emetre a Catalunya Ràdio els podeu trobar aquí i si el que voleu és coneixer el programa que es fa des de Vila Web podeu fer click aquí o buscar-lo a “les meves adreces”, on també podeu trobar el blog d’en Vicent Partal.

Actualment estic llegint “La cuina de la salut”, crec que és un dels llibres que TOTS hauriem de llegir, el doctor Valentí Fuster ens dóna sempre bons motius per cuidar de la nostra salut d’una manera molt coherent.
D’altra banda la doctora Pilar Senpau té un bon grapat de llibres als que podem recórrer en el cas de voler perdre pes sense posar en risc la nostra salut, és una gran defensora de la dieta mediterrània i al seus llibres no es culpabilitza a la persona que necessita perdre pes, demostrant que de vegades la força de voluntat no ho és tot quan fem dieta.
M’agrada molt el to optimista que l’autora d’aquest blog utilitza, és justament el que de vegades necessitem per afrontar el dia a dia, sempre és un plaer llegir els seus posts.

Publicat al blog de la Sophia Blasco, avui 17 d’agost.

la lluita a Grècia

Posted: 08/07/2011 in a la xarxa

Estic molt indignada,  i aquesta vegada no és per la nostra situació.

Tafanejant una mica per la xarxa he arribat un blog que es diu “punt de vista” i pertany a L’Angels M. Castells. He vist unes imatges (gairebé 30) esgarrifoses on la policia grega esbatussa a joves i grans, no calen comentaris.

Us deixo el link perquè jutgeu per vosaltres mateixos:

http://puntsdevista.wordpress.com/2011/07/06/la-lucha-de-grecia-contra-el-saqueo-en-unas-imagenes-de-impacto/

Al document de la Conferència Episcopal Espanyola se’ns acusa a les persones que no estem a favor d’allargar el nostre patiment o el de les persones que estimem d’exercir pressió social per escurçar la vida de ancians, discapacitats o incapacitats i es dóna a entendre que això podria conduir a “a verdaderos homicidios, e introduciría en las familias y las instituciones sanitarias la desconfianza y el temor ante la depreciación y la mercantilización de la vida humana”
De veritat, creuen que la majoria no lluitaríem per la vida dels nostres éssers estimats fins a l’últim alè que ens quedés?
De veritat, faríeu patir una mort lenta i dolorosa a algú a qui estimeu?
De veritat, no consideraríeu la possibilitat d’estalviar patiment als vostres?
Abans que cristians / catòlics som persones!
Realment la Conferència Episcopal Española pensa que té algun sentit negar que ells no formen part de la política?
No són intents de manipulació els comunicats que emeten?

Publicat al blog de Ramon Camats, A peu de carrer el passat 4 de juliol .

Sí!
El nostres fills són persones independents de nosaltres, així com nosaltres som independents d’ells. La nostra vida no els pertany: amb això no vull dir que no els importi, només que cada persona té dret a ser l’amo de la seva vida; nosaltres no tenim dret a “manipular” la vida dels altres, només els hem d’acompanyar durant la vida, crec que ha de ser recíproc, ja que els fills també ens acompanyen a nosaltres mentre “acabem de créixer”.
Si domines els teus fills no deixaràs que siguin ells mateixos i, per tant, et perdràs conèixer una persona molt important per a tu. Amb això no vull dir que no necessitin normes, sinó que ells necessiten la llibertat que la majoria (els pares també) hem reclamat quan érem joves.

Publicat al blog de Eva Piquer, la feina o la vida avui 7 de juliol.

“hoax”

Posted: 25/06/2011 in a la xarxa

No fa gaire vaig llegir a la revista “Eroski-Consumer” (de la què sóc subscriptora via e-mail) un article que parlava sobre els enganys, coneguts habitualment com “hoax”, que ens arriben sobre els aliments que consumim. L’article en concret feia referència a un engany que circula a la xarxa sobre les vegades que es podia tornar a envasar un cartró de llet caducat, tornant-lo a pasteuritzar i envasant-lo de nou amb un altre data de caducitat.

Al mateix article ens parlava de les falses notícies que ens fan arribar mitjançant principalment Internet. L’article feia referència als “hoax” que circulen sobre alimentació però, crec, que les dades que donaven es poden aplicar a la majoria d’enganys d’aquest tipus que ens arriben.  Us en faré cinc cèntims:

Un “hoax” és voler fer creure a un grup de persones que quelcom fals és real. La utilització d’eines de comunicació de gran difusió fa que aquest tipus de notícies esdevingui enorme i segueixi una progressió geomètrica d’enviaments.

La finalitat d’aquest enviaments massius pot ser molt variada:

– Confondre l’opinió pública.

– Desprestigi d’un producte en concret dintre d’una guerra comercial.

– Recollida de dades (generades simplement arrel de l’enviament d’un  correu electrònic) per utilitzar-les per enviar spam, virus, missatges amb phising…

– Intentar enganyar l’usuari perquè reveli la seva contrasenya o accepti un arxiu de malware (un software que està dissenyat per a inserir virus, cucs, troians… a un ordinador).

Sovint els “hoax” estan relacionats amb la salut, amb importants repercussions en aquest sentit, i apel·len a la nostra responsabilitat i consciència amb la intenció de que els reenviem als nostres coneguts amb el missatge que “ho fem córrer”, creant així un camí sense fi a la xarxa.

Davant d’una notícia dubtosa el procediment ha de ser sempre el mateix: hem de contrastar la informació que ens arriba, ja que moltes vegades donem més credibilitat als enganys que ens arriben sense cap mena d’aval que a la afirmació dels especialistes en la matèria. Hem de pensar el que costa generar confiança vers un producte i que aquesta pot perdre’s de forma gratuïta i sense aportar cap prova mitjançant una informació d’origen desconegut; generar dubtes  i preocupació entre els consumidors és fàcil, i sovint, no tenim la precaució de contrastar la informació que ens arriba ja sigui de productes d’alimentació, medicaments, etc.

Alertes sobre virus incurables, missatges de temàtica religiosa, cadenes de solidaritat, cadenes de la sort, mètodes per fer-se milionari, regals de grans companyies; això sense contar els comunicats que ens arriben firmats per científics de centres d’investigació inexistents que ens alerten sobre productes que amenacen  la nostra salut i ens demanen que reenviem l’avís a d’altres persones per la seva seguretat  són algunes de les característiques que més es repeteixen als “hoax”.

Si voleu coneixer alguns “hoax” famosos conecteu-vos al la pàgina de “Rompecadenas”, allà veureu una llista dels més populars, busqueu el del xampú cancerígen (tot un exemple de mala bava).

Recordeu: en cas de rebre un missatge dubtós sempre heu de cercar informació de primera mà i contrastada i sobre tot no reenviar-lo.