Archive for the ‘llibres’ Category

Malgrat que en John Boyne comença aquesta història explicant-nos el tràgic final que li espera a l’esposa del protagonista, no penseu que  aquesta és una novel·la trista.

El seu començament, quan el protagonista acompanya a la seva esposa a l’hospital per parlar amb els metges del càncer que aquesta pateix, us farà pensar que aquesta història serà trista o depriment. Però, sobtadament, l’autor us submergirà en un relat ple de fets històrics on el protagonista principal té al davant una aventura fantàstica. Al llarg del llibre recorrereu la història de la Rússia del últim tsar i dels fets que van provocar la caiguda d’aquest règim autocràtic.

Per a mi ha estat una manera d’introduir-me en la Història d’un país i d’una generació totalment desconeguda d’una forma apassionada i plena d’intrigues que fins a les últimes pàgines del llibre no acaben de ser desvetllades.

Una novel·la excel·lent, escrita per l’autor del noi del pijama de ratlles,  que et parla d’una Europa convulsa, sacsejada per les guerres del segle XX.

El nas de Mussolini

Posted: 28/08/2012 in llibres

Després de tantes setmanes sense escriure el millor que podia fer era escriure sobre un dels pocs llibres que he estat a punt d’abandonar ( i no una, sinó diverses vegades).

Vaig començar a llegir aquest llibre fa més de dos anys captivada per la història de la Berta Panatis, un personatge  fictici, membre del partit comunista durant la dictadura de Primo de Rivera.

La Berta té l’encàrrec d’assassinar al dictador espanyol emulant a la Violet Gibson, una irlandesa que va provar de matar a Mussolini disparant-li un tret de ben a la vora. Amb aquest objectiu la protagonista del llibre de Lluís-Anton Baulenas abandona Barcelona i, juntament amb el seu pare, marxa a un poble del Pirineus a esperar l’arribada d’un telegrama on se li comunicarà quan podrà atemptar contra Primo de Rivera.

La trama de la novel·la seria força interessant de no ser pel ritme que l’autor dóna a la història, ja que tot gira entorn al telegrama que no arriba mai i a la degradació física i psicològica que pateixen la Berta i el seu pare.

Com a “La felicidad“, l’autor, aconsegueix capbussar-nos en un ambient més aviat tràgic on (com a lector) esperes que els protagonistes tinguin alguna oportunitat de superar totes les barreres que l’autor, amb una prosa impecable, els posa al davant.

Els llibres d’en Lluís-Anton Baulenas són en general pessimistes i,  en la meva opinió, poc recomanables per a aquests temps incerts.

un ós panda al pas zebra

Posted: 03/11/2011 in llibres

Amb l’excusa dels colors blanc i negre, aquest llibre ens dóna a conèixer dos realitats tan diferents com la del Baljo i la Blanca. Dues històries que coincideixen en el temps però no en l’espai i que l’autor (Roc Casagran) va entrellaçant magistralment.

En Baljo és un noi de Gàmbia que s’embarca en una barcassa per arribar a Europa, amb un anell/amulet  com a única possessió. Té el convenciment de que no hi ha barrera que no pugui superar amb esforç i treball, que les mans et suen quan està a punt de succeir-te alguna cosa bona  i que les penes marxen abans si somrius.

La Blanca és una noia de Sabadell amb una història personal molt lligada al suïcidi. Té un desig molt fort de ser feliç i de tirar endavant, malgrat que la vida no sempre li posa fàcil.

Lluny de ser un drama, aquest llibre, és l’excusa perfecta per reflexionar sobre el nostre món des de dos punts de vista tan diferents com el blanc i el negre.

Per als que us pregunteu ¿què tenen  a veure un ós panda i un pas zebra en aquesta història? només us puc recomanar que llegiu el llibre.

lo que le falta al tiempo

Posted: 09/09/2011 in llibres

En aquesta novel·la he descobert el que, sense saber-ho, tots sentim en algun moment de la nostra vida: la dualitat. Segons el diccionari de la llengua catalana, la dualitat és la reunió de dos caràcters oposats en una mateixa persona o cosa.

Doncs bé, això és el que sentia conforme anava avançant  en la lectura d’aquesta novel·la escrita per la colombiana Ángela Becerra. D’una banda neguit per conèixer més detalls de la vida de la jove Mazarine i de la seva relació amb el seu mestre “Cádiz” i, de l’altre banda, pena per arribar a les últimes pàgines d’un llibre tan captivador.

Aquest llibre ens parla de sentiments, de què sent un artista (ja sigui pintor com Cádiz o fotògraf com la seva dona, Sara) quan amb el seu art vol fer que els altres vegin el món tal i com ell el contempla. Ens parla de relíquies, de lògies i de com el fanatisme pot contaminar-ho tot. Però també ens parla de sensualitat, de l’atracció que pot despertar en l’ésser humà el que està prohibit o del que (per tradició o per lleialtat vers algú altre) es considera brut o és pecat: ens parla de la dualitat de l’ésser humà.

El llibre ens narra la història d’una jove i excèntrica pintora que mentre descobreix el plaer de caminar descalça pels carrers de París s’enamora del cèlebre pintor que li dóna classes. La vida de la jove està molt lligada a una relíquia: el cos d’una santa adolescent que la lògia Arts Amantis busca desesperadament.

L’autora del llibre està considerada per la crítica literària la creadora del “idealismo mágico”, que (segons paraules de la mateixa Ángela Becerra) és la màgia al servei de les emocions.

Trepidant fins a l’última pàgina, i de vegades un mica confús, aquesta és una d’aquelles històries que provoca la necessitat de continuar llegint. La meva conclusió:

Necessito més llibres d’aquesta autora!!!

heretaràs la rambla

Posted: 31/08/2011 in llibres

No sé per on començar a escriure després d’haver llegit “Heretaràs la Rambla” d’Alfred Bosch. La veritat és que no m’agradaria fer una crítica destructiva, considero difícil el fet d’escriure una novel·la i massa fàcil el fet de fer una crítica.

La novel·la ens narra la història d’un avi que viu obsessionat en deixar al seu net Arnau un regal especial per al seu desè aniversari, un mural pintat al bell mig del barri Xinès de Barcelona. L’avi  Silvestre coneix bé el barri, havia estat policia municipal i ha viscut de prop la història dels seus veïns: prostitutes, proxenetes, immigrants…

En Silvestre, autoproclamat “marqués d’Escudellers” arran d’haver adquirit el títol en un mercat de vell, vol fer conèixer a l’Arnau la “realitat” del barri abans de que tota la seva història desaparegui a mans d’una societat moderna, plena de nouvinguts que alterarà per sempre l’essència del que avui coneixem com el barri Gòtic.

Després d’haver llegit “L’Atles furtiu” o la trilogia “1714”, on l’autor va deixar el llistó força alt, esperava molt més d’aquesta novel·la en la que l’autor barreja la vulgaritat de l’entorn humà amb la mediocritat d’aquest llibre.

la mecánica del corazón

Posted: 25/08/2011 in llibres

TIM BURTON!!! És el primer que em ve al cap quan porto unes quantes pàgines llegides d’aquesta novel·la estrambòtica, que tracta d’un noi nascut la nit més freda de la història a la ciutat d’Edimburg. Quan aquesta matinada he acabat de llegir el llibre, al meu cap seguia fixada la mateixa idea:

“La mecánica del corazón sembla el guió d’una pel·lícula d’en Tim Burton.”

No crec que hi falti cap dels elements característics de les pel·lícules d’aquest geni del cinema a la història del petit Jack, tota la seva vida té lloc en un món on és possible viure amb un cor fet amb el mecanisme d’un rellotge, amb una columna vertebral feta de metall o amb un ull iridiscent.

El ritme de la història tampoc s’aparta gaire de la trama d’una pel·lícula d’en Burton:

– La narració del naixement del protagonista, en una casa on una “doctora” ajuda a joves prostitutes a portar els seus fills al món perquè, després, siguin adoptats per una parella que no pot tenir descendència.

– La manera en què tothom observa al petit Jack, perquè és diferent.

– L’odissea per aconseguir conquerir l’amor de la noia de la que s’enamora.

– El seu final… En fi, què he de dir del final que no sigui esgarrar-vos la sorpresa?

Malgrat tot no us feu il·lusions! No arribarà al cinema de la ma d’en Tim Burton, ja que el cineasta Luc Besson ha comprat els drets cinematogràfics d’aquesta novel·la i, en teoria, ja deu haver estat rodada.

Aquí us deixo un vídeo que es va fer per promocionar el llibre. Si teniu intenció de llegir la novel·la us recomano que NO el veieu.

Si ja heu llegit “La mecánica del corazón” trobareu que, el vídeo,  és un fidel reflex del final de la novel·la. La música és també obra de l’escriptor del llibre ja que l’autor, Mathias Malzieu, és part del grup de “pop-folk-rock” Dionysos.

a Magharna

Posted: 29/07/2011 in llibres

Fa poca estona he acabat de llegir un d’aquells llibres estranys que de tant en tant m’agrada agafar de la biblioteca, el seu títol és “A Magharna” i és la història de la filla d’un vidrier que es veu involucrada en la rebel·lió d’un poble en contra dels seus dirigents.

Sovint vaig alternant llibres seriosos amb d’altres que no ho són tant. En aquest cas, i abans de continuar llegint la Trilogia de Nova York de Paul Auster, he triat una senzilla novel·la juvenil que m’ha transportat a un país imaginari (Magharna) on la protagonista arriba per treballar en els vitralls d’un palau que s’està construint a la ciutat de Rolvint.

És un llibre entretingut, apte per a tots els públics, perfecte per passar una bona estona. He descobert que la seva autora, Julia Golding, té més d’una trentena de llibres publicats a la Gran Bretanya.

Només he trobat un problema: la traducció al català, ja que sembla regida per les normes del castellà, utilitzant els pronoms febles d’una manera una mica estranya.

“A Magharna” està escrita d’una manera senzilla, perfecta per passar una estona agradable llegint, sense pretendre més.

els castellans

Posted: 25/07/2011 in llibres

Quan vaig començar a llegir aquest llibre tenia la sensació de que seria una crítica ferotge de la gent que va arribar a Catalunya durant els anys seixanta i de la seva descendència com, sense anar més lluny, seria el cas dels meus pares i el de tants catalans (com jo mateixa) de “primera generació”. En comptes de trobar una novel·la en la què s’utilitzi aquest tema per fer sang he trobat una història simpàtica que m’ha fet recordar altres temps.

Temps d’anar a l’escola, una escola pública que encara existeix al barri de Santa Eulàlia a L’Hospitalet, on la majoria dels alumnes érem “castellans” i els (poquíssims) alumnes catalans que hi havien no es feien notar gaire. Una escola amb una majoria de professors castellans aclaparadora, que poc a poc es va anar transformant en un equip de professores fantàstic on es feia servir tant català com castellà.

D’aquell temps recordo amb molta tendresa la primera professora de català que vaig tenir i que, tal com explica Jordi Puntí al seu llibre, tenia unes característiques comunes a totes aquelles primeres mestres de català: jove i “apocada”. Suposo que la majoria del professorat encara no s’acabava de creure que podien ensenyar als alumnes quelcom prohibit fins llavors: CATALÀ.

De vegades provo d’explicar als meus fill com eren aquells temps i les dificultats que se li posaven als catalanoparlants, ells no conceben una escola on no puguin parlar la nostra llengua. Sovint penso que hem de donar gràcies a la nostra classe política per defensar l’ensenyament en català, ja que sense una “escola en català” a la majoria de Barcelona la nostra llengua estaria en un clar desavantatge.

Aquest llibre m’ha deixat un bon regust, malgrat no haver interpretat correctament la seva temàtica a l’hora de comprar-lo. Descriu perfectament l’ambient en el que la majoria dels nascuts a finals dels seixanta a moltes ciutats de Catalunya vàrem créixer.

nada

Posted: 10/07/2011 in llibres

L’últim llibre que he llegit es diu “Nada”, de l’autora danesa Jane Teller. Es una novel·la controvertida i polèmica que va obrint debats allà on es llegeix i que, en la meva opinió, ha aprofitat la censura i les males crítiques per a aconseguir notorietat i situar-se al capdavant de les llistes de llibres més venuts a Europa.

En un principi el protagonista d’aquesta història, diuen que, és en Pierre Anthon: un noi que davant una decepció decideix enfilar-se a un arbre amb l’argument de que no hi ha res important en aquesta vida i que tots acabarem de la mateixa manera (morint). Els seus companys de classe decideixen baixar-lo, primer a pedrades i després fent una pila amb les coses que per a ells tenen més importància amb la intenció de demostrar-li que tothom pot trobar alguna cosa que doni sentit a la seva vida.

A mesura que he anat llegint he descobert que el protagonista no és en Pierre Anthon, ni tan sols la narradora (l’Agnès), sinó el grup de companys del nen que es nega a baixar del pruner i els llença prunes i missatges filosòfics  alhora.

Segons la escriptora, els objectes que aportaven els nois a la “muntanya de significat” eren coses senzilles (malgrat ser molt importants per a ells) però va arribar un moment en què la història va començar a cobrar vida pròpia i on, de sobte, les aportacions que havien de fer els nens eren cada vegada coses més valuoses i compromeses, fins al punt d’haver de “sacrificar” coses com la fe, l’amor a la pàtria o la seva integritat.

La gràcia d’aquest llibre està en descobrir quina serà la següent “donació” que hauran de fer els nois per dotar de “significat” a la pila d’objectes, ja que cada vegada que toca fer la següent aportació es nota la ràbia que acumulen i el desig de despullar al company de la cosa que li sigui més preuada.

En la meva opinió, el que en un principi havia de ser un llibre que instruís als adolescents sobre les coses importants de la vida es va convertint en una mena de novel·la de misteri amb un final catastròfic on es demostra que “o estàs amb el grup o …”

Feu click aquí i podreu veure l’entrevista que “pàgina 2” de rtve ha fet a Jane Teller.

a la platja de Chesil

Posted: 08/07/2011 in llibres

Estic agraïda perquè l’amor i la paciència (com diu l’autor) hagin coincidit a la meva vida.

Una prosa magistral, no m’estranya que l’Ian McEwan sigui considerat un mestre!

L’autor confessa que aquesta història es refereix a un tipus en concret de gent: aquella que té dificultats a la vida per no poder expressar fàcilment les seves emocions (com la Florence) amb un problema que els allunya dels altres malgrat estimar-los, sense possibilitat d’enfrontar el seu problema. La idea d’aquest llibre se li va acudir mentre escrivia “Expiació”, on algú era acusat d’un crim que no havia comés i amb el que va haver de carregar per culpa de la seva impossibilitat per expressar-se.

Quan acabes de llegir el llibre penses que algunes parelles fracassen, fins i tot, abans d’haver començat la seva relació; d’altres, malgrat donant la seva relació per finalitzada, mai la podran considerar un fracàs.

De matinada, en acabar de llegir aquest llibre, ha vingut al meu cap aquesta reflexió:

Potser aquells que hagin llegit la novel·la pensin, com jo, que és a la platja de Chesil  on l’Edward va fer que el seu amor per la Florence perdurés per sempre.