Archive for the ‘tot un personatge’ Category

Jordi Dauder

Posted: 17/09/2011 in tot un personatge

Ahir al matí, al llevar-me, la primera cosa que vaig sentir a la ràdio va ser la notícia de la mort de l’actor Jordi Dauder. Durant tot el dia vaig tenir al cap l’idea de fer un post sobre ell.

Quan una persona mor als 73 anys, avui en dia, crec que la majoria de nosaltres pensem que és una mor prematura. En el cas d’en Jordi Dauder, amb la seva prodigiosa veu i els seus interessants raonaments, penses que desapareix un personatge del que sempre podries haver aprés alguna cosa més.

L’any 57 va ser un dels estudiants que es va tancar al paranimf de la Universitat de Barcelona. Després d’això es va haver d’exiliar a París, on va estudiar història contemporània i va fer les seves primeres passes al mon del teatre, començant així una fabulosa carrera com a actor tant de teatre, cinema, televisió i doblatge.

Amb la pel·lícula “Camino” va guanyar el premi Goya com a millor actor secundari, amb la pel·lícula “Azaña, cuatro días de julio” va ser premiat amb  el premi de l’Acadèmia del Cinema Català (el Gaudí) per representar el paper protagonista i l’any 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.

A la televisió l’hem pogut veure a “abogados”, “el comisario”, “guante blanco”, “poble nou” i tantes altres sèries… A Catalunya la majoria el recordem gràcies al paper que va fer a “nissaga de poder” representant a Mateu Monsolís durant 570 capítols, on ens va provocar, a la majoria de nosaltres, sentiments tan forts com la por, l’odi o (al capítol final) la pena.

Al món del doblatge l’hem pogut sentir a “Gladiator”, a “Star wars” o posant-li veu a Gregory Peck, Nick Nolte, Richard Harris…

Totes aquestes dades són només una pessigada del seu extens currículum. És impossible resumir en un post la feina feta per un actor tan gran, d’igual manera és difícil resumir les causes  polítiques i socials en les que estava compromès tan profundament.

Joan Barril al final del “Cafè de la República” (Catalunya Ràdio) l’ha definit així:

… representa una consciència crítica respecte a fets i ideologies que engrillonen les consciències. Jordi Dauder, l’actor i la seva veu prodigiosa, ha estat la manera que hem tingut tots de posar paraules a les situacions més fosques, com Gian Maria Bolonté a Itàlia, com Alan Alda a Estats Units. Jordi Dauder ha deixat el teatret de titelles sense so…”

Ens ha deixat un home que va reivindicar l’orgull de ser actor o actriu i d’estar al servei dels personatges, un home per a qui un premi era “un estímul per seguir lluitant per la nostra cultura, identitat i cinema   …  realment la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui.”

Pau Casals

Posted: 15/09/2011 in tot un personatge

I am a Catalan!  Això és el que va dir fa gairebé quaranta anys Pau Casals a l’ONU.

L’il·lustre Mestre del violoncel , com a agraïment per la Medalla de la Pau que aquest organisme li va concedir  va dir aquestes paraules:

Deixeu-me que us digui una cosa:
Sóc un català.
Actualment una província d’Espanya, però, què va ser Catalunya?
Catalunya va ser la nació més gran del món!
Us diré el perquè.
Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra.
Catalunya va acollir els inicis de les Nacions Unides.
Totes les autoritats de Catalunya, al segle XI, es van trobar en una ciutat de França, que aleshores era catalana per parlar de pau, al segle XI!
Pau en el món i en contra de les guerres i de la inhumanitat de les guerres.
Allò era Catalunya.
Estic tan content, tan emocionat de ser aquí amb vosaltres…”
 

Ahir, 14 de setembre, la Fundació Pau Casals va oferir un concert homenatge per commemorar e l 40è aniversari de l’atorgament d’aquesta medalla i de l’estrena de l’Himne a les Nacions Unides. Un himne que el Mestre va compondre a petició de qui llavors era Secretari General de l’ONU, el birmà U Thant, i que va ser interpretat per primera vegada el 24 d’octubre de 1971, sota la direcció del mateix Pau Casals que llavors tenia 94 anys.

Paral·lelament es rememora el 50è aniversari de l’emblemàtic concert que Pau Casals va fer a la Casa Blanca davant del president John F.Kennedy.

Pau Casals era conegut internacionalment pel seu activisme com a defensor de la pau, la democràcia, els drets humans i la llibertat, havent estat nominat, fins i tot, per al Premi Nobel de la Pau.  Va manifestar públicament la seva oposició al règim franquista i el seu desig de veure una Catalunya no necessariament lliure, però sí amb un alt grau d’autonomia.

El “Cant dels ocells” una peça que tothom li atribueix (malgrat que sigui una cançó popular catalana d’autor desconegut) és reconeguda arreu del món com un himne per a la pau i no va faltar mai als concerts del Mestre Casals.

Pilar Senpau

Posted: 15/07/2011 in salut, tot un personatge

Últimament molts amics em comenten que estan fent dieta, més ben dit “LA DIETA”. Molta gent s’ha apuntat a fer la dieta Dukan, una dieta que pot ser molt perillosa si qui la porta a terme és un adolescent o alguna persona amb segons quin tipus de patologia.

Aquesta dieta, que molta gent fa sense cap tipus de control mèdic, sovint es converteix  en una addictiva dieta hiperproteïca totalment descontrolada, donat que molta gent utilitza com a única referència un dels llibres que últimament ha sortit al mercat sobre el mètode Dukan i que ja sobrepassen els 525.000 exemplars venuts.

Segons un estudi publicat pel “Grupo de Revisión, Estudio y Posicionamiento de la Asociación Española de Dietistas-Nutricionistas” (GREP-AED-N) aquest mètode (molt semblant al de Michel Montignac) suposa un risc per a la salut pública.

Aquest tipus de dietes són contràries al que predica la doctora Pilar Senpau, llicenciada en medicina i cirurgia, especialitzada en dietètica, abanderada de la dieta mediterrània, habitual col·laboradora dels mitjans de comunicació, escriptora de llibres com “Aprendre a aprimar-se”, “Fruits de la vida”, “Fruites i verdures per ser feliç”, “Aliments que fan bategar el cor”, “Raons de pes” o “Quan la vida puja a la bàscula” i considerada per molts “gurú” de l’alimentació.

La doctora Senpau ens explica que tots els aliments són importants per al bon funcionament del cos, defensa la dieta mediterrània i ens recalca que menjar bé és bàsic perquè al nostre organisme no li faltin les substàncies imprescindibles per a viure. També ens ensenya que l’alimentació té molt a veure amb els sentiments i que “per perdre pes és tant important el que mengem com el que sentim”.

Al seu últim llibre, la Pilar Senpau, ens fa veure que en les èpoques en què patim molt d’estrès ens pot passar que, sense menjar més del compte, ens engreixem i ens ensenya de quina manera l’alimentació pot ajudar-nos a modificar l’estat anímic.

Gràcies a les seves explicacions he pogut entendre que en moltes ocasions fa falta més que una dieta per baixar de pes, que les nostres emocions influeixen d’una manera rotunda en la nostra fisiologia i que els estats d’ànim i l’estrès influeixen en el nostre cos.

Als seus llibres  sovint combina històries de persones que pateixen sobrepès amb consells de dietètica i ens parla de coses com serotonina, endorfines, cortisol, hormones… que influeixen d’una manera decisiva en el nostre pes.

Malgrat aquest post s’està allargant més del que és habitual m’agradaria deixar-vos algunes de les frases que he anat trobant als llibres de la meva doctora favorita:

“En el camí que triï la galeta, hi intervenen molts factors fisiològics comuns a tot nosaltres, però també hi té molt a veure el factor individual, aquest teixit personal que ens fa únics”.

“És bàsic menjar bé perquè a l’organisme no li faltin les substàncies imprescindibles per a viure. D’altra forma, robarà nutrients que el nostre cervell necessita per a gestionar els sentiments”.

“La dieta per a aprimar ha de estar servida en plats de tranquil·litat”

I per últim (ja que jo podria estar escrivint dies durant els consells de la doctora Senpau) us deixo una última frase i links on podreu sentir els seus consells:

“El camí per a arribar a la felicitat no hauria de ser, i no és altre, que el de l’ànima. I en aquest camí no hi sol haver una bàscula”

Entrevista de Rtve a la doctora Pilar Senpau

La Pilar Senpau a COMRàdio

La Pilar Senpau a Catalunya Ràdio

Stephane Hessel

Posted: 24/06/2011 in tot un personatge

Ara és fàcil parlar de l’Stephane Hessel, gràcies a ell tots hem reconegut que estem indignats!

La primera vegada que vaig sentir parlar d’ell va ser a Catalunya Ràdio. A “El matí de Catalunya Ràdio” en Manel Fuentes li feia una entrevista  el passat 30 de març i jo vaig quedar enlluernada, era un savi que parlava dels drets del poble.

Va néixer a Berlín l’any 1917, però des dels set anys ha viscut a París. L’any 1939, quan començava els estudis superiors va ser mobilitzat i aviat es va unir a la resistència francesa. Va ser empresonat per la Gestapo l’any 1944 i reclòs als camps de concentració de Dora-Mittelbau i de Buchenwald, on va escapar de la mort. L’any 1948 va ser un dels redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Després del èxit del seu anterior llibre “Indigneu-vos”(Editorial Columna/Destino), del què s’han venut 25.000 llibres en català i 450.000 en castellà, enguany publica un nou llibre: “Comprometeu-vos”. No es tracta d’un manifest com “Indigneu-vos” en el què insta als indignats d’arreu del món a fer un pas més enllà i lluitar contra la incertesa laboral, l’especulació immobiliària, la corrupció, el retrocés en de les conquestes socials… Aquesta vegada s’edita una conversa  de 90 pàgines entre Hessel el jove activista ecologista francès Gilles Vanderpooten en la què tots dos reflexionen al voltant de les sortides que poden tenir els joves davant de la situació de col·lapse que viu avui en dia la societat. Hessel ens demana que fem un pas més, que ens comprometem per canviar les coses i ens dona aquests missatges:

“Ha arribat l’hora d’actuar. Els reptes han de comprometre la responsabilitat que ens és pròpia. La nostra capacitat per indignar-nos pot i ha de portar-nos a accions constructives”

 “No n’hi ha prou amb indignar-se davant la injustícia del món, com si es tractés d’un vast panorama… La injustícia es presenta davant la meva porta, ara, de manera immediata”

“Comprometre’s significa obrir-se al món que ens envolta. Suposa dir, en contra del determinisme històric, que hi ha coses per inventar. És el contrari del derrotisme i la resignació”

“Hem d’aconseguir no el millor dels mons, sinó un món viable”

Aquí podreu sentir una entrevista amb el personatge